SEMIRAMIS

Semiramis era filla de la deesa Derceto que habitava un llac proper a la ciutat d'Ascalon, Síria. Aquesta deesa va tenir una passió molt violenta amb el jove Caistro, i d'aquesta unió va néixer Semíramis. La deesa, avergonyida, va abandonar la seva filla, va matar el pare i es va amagar en el fons del llac. Uns coloms van criar a la nena robant llet i formatge a uns pastors. Aquests pastors van descobrir la criatura, de la que diuen, era molt bonica i li van posar aquest nom perquè Semiramis vol dir "que ve dels coloms".

Va arribar a regnar a Babilònia en casar-se amb el rei Nino. Algunes escriptures li atribueixen la construcció dels jardins de Babilònia. Dona intel·ligent, a través del seu marit, dirigia els exèrcits i se la recorda com una bona estratega. El seu fill Ninia va conspirar contra ella per tenir el poder de l'imperi. Semiramis abans que això passés li va lliurar el regnat al seu fill i va desaparèixer. Es diu que es va transformar en colom per arribar al cel on es va divinificar.

Benvinguda

Aquells que escriviu, m'entendreu. En aquest blog hi penjaré tots aquells relats que he anat fent amb la paciència d'aquells que no sabem si algú s'ho llegirà o no. Aquests escrits no són res més que idees i sentiments que em passen pel cap, o anècdotes que algú em va explicar Si aconsegueixo quan em llegiu un somriure o una llàgrima, ja em donaré per satisfeta.

Gaudiu de la lectura i benvinguts al meu blog.

Semiramis

dimecres, 22 de desembre del 2010

El català

Què és el català? Per aquells que no ho sàpiguen encara, és l'idioma dels catalans, és la llengua amb la que pensem i per aquella per la que lluitarem. Durant molts anys, quaranta per ser exactes, no me la van deixar parlar, tan sols a casa la parlàvem i tota la nostra literatura estava censurada. Quan va arribar la democràcia ens van dir que la podíem parlar pel carrer, i que fins i tot, podríem escriure-la i els nostres fills la podrien aprendre a les nostres escoles. Avui, ens diuen que això ja no podrà ser perquè uns senyors que probablement mai han trepitjat les nostres ciutats, s'obstinen en tornar-la a prohibir i relegar-la més del que ja està, i tot, perquè tres famílies volen que els seus fills estudiïn en castellà. Catalunya és un territori petit, per la qual cosa no cal recórrer grans distàncies per abandonar-la. El territori català delimita al nord amb França, a l'oest amb Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb la mar Mediterrània. Ho aclaro per aquells que encara no són conscients de què en aquests territoris ja no escoltaran la nostra fermosa llengua i podran estudiar en altres idiomes que no són el català. Sembla fàcil, oi? Doncs es veu que és més fàcil tocar el voraviu i demanar coses tan absurdes com que a Catalunya no es parli el català. Aquests demagogs de pandereta només els hi demano una cosa, que vinguin de visita a Barcelona i parlin castellà durant tot un dia sencer. No els hi serà difícil sobreviure. Jo he intentat a la meva ciutat parlar la meva llengua durant tot un dia i, senyors meus, m'ha estat del tot impossible. 


Vull parlar català a la meva terra que és Catalunya, tan sols demano això. I a qui no li agradi, que s'hi posi fulles, com es diu en la meva llengua.


Una catalana emprenyada
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)